Trucaré
de nou
abans
el somni
hagi
entrat dins teu.
I
amb la mateixa mà
que
hauré fet el truc fort,
faré
dolça la carícia.
Duré
entre les mans
embolcallat
amb
la textura del setí
uns
versos que ningú sap.
I,
si el teu enuig em permet,
de
nou desaré
els
meus llavis en els teus,
un
càlid bes,
un
petó com si res,
com
si res...
hagués
passat
des
d'aleshores.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2016/11/si-te-vas.html
2 comentaris:
quan truquis de nou...
versa els versos
amb el suau so de les ones
que llustren la sorra
quan esmades arriben
al seu destí
després de bategar
el mar de les nostàlgies
versa els versos
com si mai haguessis marxat
que sigui només l’espai
d’una nota de silenci
... l’eternitat
d’uns instants perduts
que els teus versos
siguin el bes
la dolça carícia
el so nou
d’una vella melodia
nascuda en el nostre ahir
versa’m... quan truquis de nou...
Des de les hores tot es fa possible al bell mig del gran cor subtil.
Abracades.
Publica un comentari a l'entrada