Guarda
del temps passat,
el
bell record de l'esperança,
quan
tot era possible
i
el somnis eren a l'abast.
Guarda
del temps passat,
floritures
de colors granats
i
joies d'infants
que
jugaven a fer-se
les
persones del demà.
Guarda
del temps passat,
penyores
d'ànima embolcallades
en
teixits de lli i fil de cotó.
Guarda
del temps passat,
el
preu a pagar
per
bescanviar els somnis
amb
caminades fredes
vora
la mar.
Guarda
del temps passat,
la
il·lusió d'allò descobert
que
mai morirà.
I
guarda el vers
el
mot pervers
que
retorna a l'ànima
l'arrel
d'allò
que
ja no hi és
i
qui sap si...
mai
serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada