Quan
la primavera
es
posa a fer feina
i
sota la bata bruta
de
mil taques
enceta
la festa
dels
colors,
cauen
a terra,
humits
de pluja fina
les
flors dels fruiters
que
desprès seran fruita.
Les
catifes de gespa,
trèvols
i
tantes herbes anònimes
que
ens alegren la vista,
sota
maragdes, safirs,
ametistes
i
robins vegetals
que
del camp
el
meravellós món
on
la vida esclata.
I
allà dalt
on
l’arbre pentina
els
dies de vent el cel,
creixen
com nimfes bessones,
les
cireres.
Juguen
cridaneres,
amagades
entre
les verdes fulles
del
cirerer,
com
galtes enrogides,
veien
apropant-se
l'enamorat
desconegut,
en
joc de vida o mort
sota
el bec punxegut
d'un
exercit d'ocells
àvids
de tanta bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada