Si
d'un somni visc la vida,
i
en ella somio quan anhelo,
quanta
vehemència deixo en el somni,
per
poder ser viva la vida.
,I
si somio sense ser malson,
en
despertar,
l'enyorança
em tornarà al somni?
O
el somni,
en
durà als instants
on
el mots són versos,
i
els llavis, petons de corall?
Ai!
Si la primavera fos eterna,
com
la joventut que ha marxat.
Com
la llum que restarà
per
sempre en els teus ulls.
Però
no,
la
vida va marcint els colors
que
ens envolten
i
van decolorant fins al blanc,
que
es farà gris
després
del darrer sospir.
Oh!
Si el somni fos només somni
i
els mots tinguessin color
i
una flor naixés
d'un
sol moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada