Recorre
l'any
a
pas lent
el
seu camí.
Com
sempre,
et
manté lluny,
i
jo pensant,
començo
a escriure,
a
pensar
els
versos
que
et diré
per
cap d'any.
Tu,
allí
on el paradís
et
va voler posar,
en
gaudiràs
riallera
i esplèndida.
Jo,
més aturat
pensaré
amb tu.
qui
sap si amb
una
copa a la mà,
un
bigoti postís,
un
barret de cartró,
un
dit sense anell,
un
cor sense color.
El
temps durà la raó,
al
amant solitari,
al
que viu la il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada