Bufa
el vent entre els arbres
i
amb cada estació
sona
una melodia diferent.
Com
una caixa de música
es
van repetint els sons
en
una sonata incessant,
constant,
amb
telons de núvols
que
van obrint i tancant
les
llums de lluna i sol.
Un
teatre
que
mai acaba la funció,
mentre
es desfà
lentament
la
resta.
https://agarimoliterario.blogspot.com.es/2016/06/dedos-de-vento_98.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada