Foll,
li deien foll,
quan
la follia no era ell,
ni
l'entenia.
Si
el somni era vell i es feia fort,
i
de tant fort se'n sortia,
que
en volia la gent,
si
el somni el vencia?
Foll,
li deien foll,
si
les veus li parlaven alhora
dins
seu com una agonia,
i
havia de creure
qui
li repetia i repetia i repetia
avui
és el dia, avui és el dia,
que
en volia la gent,
si
la veu el vencia?
Foll,
li deien foll,
i
el cervell se li fonia,
pels
metges que no l'entenien.
I
aquelles corrents
que
el punxaven de nit i dia
cremant-li
-Déu
com cremava aquella energia!-
el
cos que casi ja no tenia,
que
en volia la gent,
si
l'electroxoc el vencia?
Foll,
li deien foll,
quan
ell només volia
gaudir
de la bellesa,
i
la bellesa no el volia
i
de nou tot s'enfosquia,
que
en volia la gent,
si
la foscor el vencia?
Foll,
li deien foll,
i
tothom se'n reia
i
quins crits que feien
aquelles
formes fantasmes
de
blancs braços creuats
en
esquenes
de
sivelles i corretjams foradats,
que
en volia la gent,
si
la rialla el vencia?
Foll,
li deien foll,
si
cantava la tornada
fins
que se'n sortia,
que en volia la gent,
si
la tornada el vencia?
Foll,
li deien foll,
si
els estels li feien companyia
i
jugaven nit rere nit,
que
en volia la gent,
si
el joc el vencia?
Foll,
li deien foll,
quan
per la cara
li
regalimava la saliva descuidada,
que
en volia la gent,
si
la saliva el vencia?
Foll,
li deien foll,
quan
la mirada
se
li escapava rere
un
ocell que piulava,
o
una flor que s'obria,
que
en volia la gent,
si
la mirada el vencia?
Foll,
li deien foll,
quan
acaronava
la
paret encoixinada,
que
en volia la gent,
si
la paret el vencia?
Foll,
li deien foll,
quan
ell era feliç llegint poesia,
que
en volia la gent,
si
la poesia el vencia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada