Aquell
mot
que
no vaig dir.
Aquella
mirada
que
no et vaig dirigir.
Aquella
carícia
que
no et vaig fer.
Van
trencar
els
instants
en
que pensàvem
que
podia passar.
Ara
el temps
no
pot tornar enrere
i
curar les velles ferides.
No
puc enganxar
els
trossos
del
cor que vaig trencar,
no
puc viure
sense
acaronar,
cadascun
d'ells.
No
puc fer com si res.
Lluitaré
perquè
oblidis
aquells
records,
donant-te
el meu cor.
http://alaluzdelsilencio.blogspot.com.es/2012/03/algo-se-rompe-siempre.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada