Cada
tarda
a
l'hora de plegar,
m'assec
en
la taula d'un bar
per
veure't passar.
Et
miro des del silenci
de
l'altra vorera
mentre
faig la comanda,
i
passes sense mirar
caminant
cap a casa.
De
vegades
et
veig passejant
amb
les amigues
i
vull pensar
que
em mires d'amagat
-vana
il·lusió-.
Algun
dia
espero,
el
meu silenci,
sigui
el nostre
i
callats
el
sembréssim
de
mots i flors.
http://alaluzdelsilencio.blogspot.com.es/2011/11/en-silencio.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada