La mar verda d’un bosc
sota la carena ,
dansant a la voluntat del vent,
mentre l’ombra s’allargassa
per racons i vallades.
Desfà lentament
l’esgotament de la pujada
i deslliga l’aire
dels pulmons esgotats.
Destria l’ull
quins arbres semblen volar
i quins ancorats
al terra invisible els sotmet.
Penso en els versos
que la visió em fa cantar per dins
i jo covard,
només tinc esme
d’agafar un bloc
i escriure’ls per a mi, els mots
que hauria de llençar al món.
De blanc i blau tallen la mar
fitant un horitzó
que mai trepitjaran.
Grans de sorra
rodolen sota quilles
de fusta marina
i histories de mar.
Una vol vent que la faci volar,
l’altra espera braços
per poder navegar.
De blanc i de blau,
colors mariners que esperen
del sol cops de calor
i de la mar...
De la mar n’esperen...
una vida millor.
Com dos campanes vermelles
cridant a l’Àngelus al migdia,
em reben aquestes dues flors.
I en lloc del seu so el vent
em porta el flaire penetrant
que llancen al vol.
Campanes unides
pel tronc en un sol campanar.
Criden amb son color brillant
a l’oració de la vista i de l’olor.
Criden com no al silenci,
un silenci vermellós.
Pujava el carrer costa amunt.
El sol picava pedres i parets.
Sort que els porxos
amb la boca oberta
de les arcades
de pedra vella li oferien,
ombra i descans.
Venia del riu.
Duia del riu,
un cistell amb dos peixos
que s’enredaren
amb la xarxa
del seu racó secret.
Avui tindria sopar
i demà
amb quatre coses del hort,
també dinar.
Mirà al cel
abans d’entrar
a l’ombra protectora,
i girant el cap al seu voltant
veié que de pluja res de res.
Sort d’aquell vell barret de palla
amenaçant en esmicolar-se
al primer cop de vent,
però era vell i sabia lluitar.
Dibuixa l’estiu un riu ple de lluernes.
No espera la nit per lluir,
No espera l’estiu pe fer-se notar.
Pinta el sol la llera del riu
i fa surar per sobre l’aigua,
petites i fines perles d’argent
xuclant la llum que li ve.
Ara resta donar color
al so de l’aigua corrent
mentre ballen les fules
amb la cançó del vent,
amb ressò de brisa,
garbinada en afluixar la calor
mentre el sol vol anar a dormir.
