El pes de la paraula

diumenge, 26 de maig del 2024

Com un antic ball,

tots cerquen la parella

acceptant el ball.

Dansen mans i peus, cossos.

La música els uneix.

Juguen a fer teatre d’ombres,

entre el que és

i el que la paret ens ensenya.

Peus de gegants

sostenen un cel verd

amb ungles de colors.

pinto d’ombres muntanyes

assolellades

que besa silent

els racons amagats

del seu caminar.

Després vola

per damunt

d’un camí trencat

per lliscant anar

fent nous camins

de la terra, seran un goig afegit.

I reviure les bonances que he tingut.

No hi haurà més llàgrimes,

el vostre somriure m’acompanyarà per sempre.

passa el camí de llum.

T’estic esperant.