Guarda el cor al batec del vent,
tots aquells moments
que el temps no vol gastar.
S’impregna la pell del perfum
que ja no hi es
i porta l’ahir com un avui potent.
Claus que la paret del record va clavant,
són els instants importants del que vam viure.
Les ombres que ens acompanyen
resulten tant vives
com quan ens acompanyaven
en altres moments
i les seves vivències
eren el nostre aprenentatge.
Llisco la mà pel front,
caixa on queden per sempre els records
i fent-ho tornen a mi de tant en tant,
com espasmes que volen retornar a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada