Pensa el cap el que vol fer
i la mà desfà la intenció primera.
Pensa el cor en estimar
i veu com el món li treu la intenció primera.
Pensa el pulmó en respirar
i l’aigua li treu la intenció primera.
Pensa l’ull el que vol mirar
i la foscor li treu la intenció primera.
Després el cap torna a pensar.
El cor a estimar.
El pulmó a respirar.
L’ull a mirar.
A la fi la vida et deixa respirar,
perquè el ull vegi,
el que el cor vol estimar,
i per fi el cap pensi
que el camí ha estat important.
Però no sempre surt en començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada