Una vegada el cor pinta amb els seus colors
les paraules que el pensament ha anat florint,
És quan els dits fan sons
amb les paraules dels colors que van sortint.
Llavors amiga, veig en la penombra
a l’espatlla de les lletres alçades la calidesa
dels pensaments dels qui les vau escriure
i entenc que algun dia jo podré pintar
emprant els vostres colors la bellesa
que deixeu anar per recollir engrunes
per apaivagar la fam de coneixement
que el vostres colors em deixen entreveure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada