Baixa silent el riu

 

Baixa silent el riu.

Una remor de veus

vol trencar la pau del jorn.

Bat el vent les branques

del bosc de ribera.

I, lluny taques de color.

Piragües que freguen

l’aigua tèrbola ,

rems que volen ser ales

d’agró blanc, de bernat pescaire,

jugant entre d’altres

amb el blauet i algun pit-roig.

Se sent ben amagat

el cant de qui se’n riu

d’aquells que sense ser peixos

volen nedar

i sense ser aus,

volen volar.

 Els segueixen riu avall,

fins arribar al peu

del castell vell de Miravet.

Esperen el grup

que esvalota la pau del riu.

I quan amerats surten

i riuen i es fan fotos,

tornen riu amunt

aquests particulars vigilants.