Tenies el cap en un lloc
i les mans anaven
fent de les seves per la cuina ,
tot era per enllustrar-la,
t’agradava que fos neta i lluent.
Sola com estaves,
vas buscar companyia
per la tasca feixuga
en que s’esdevenia
el dia de neteja.
La radio ja en funcionament
tenia un programa
de cançons d’abans,
d’uns anys
en que casualment
tu eres jove i tenies somnis.
El matí passà
entre cançons i cançons
que revifaren records i rialles,
somriures, i taral·lejant
vas anant vivint també
una altra època
que recordaves feliç.
Una hora abans de dinar
quan ja volies aturar
per preparar el mos de migdia,
es trencà el cel i vingueren
de nou els sons d’aquella cançó
que esperaves no tornar a escoltar.
Cada pinzellada una emoció,
trucava a la porta i obria
un torrent de records i angoixes
que s’englotiren en el coll
i et van fer cavalcar el cor
com mai l’havies sentit
colpejar el pit.
Era massa,
i et vas deixar caure
en la primera cadira a l’abast.
El cel de la cara també s’obrí
i galtes avall humitejaren
tot el que trobava.
Sense saber que pensar,
mil imatges de cine mut,
molt ràpides corrien davant teu,
i tu et repeties...
I si...
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/06/la-canco.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada