En la llunyania d’un temps gris,
on tot flueix amb lentitud.
Temps , aigua, el pas de la gent,
les modulacions de la veu.
Queda com un silenci quiet,
un passar gairebé sense viure.
Un estar en el lloc equivocat,
en un pont que potser no era el teu.
Passejar i ser el pas.
Cantar i ser la veu.
Mirar i ser l’ull.
El temps, i ser el instant,
Però, el pas, la veu, l’ull, l’instant.
Ser tot i ser l’equivocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada