Busco
la mort lenta del teu oblit,
entre
glops amargs,
de
qualsevol licor
que
hi havia pels racons.
No
saps el mal
que
em fan les cançons
que
antuvi eren les nostres referències
recordant les imatges
que
guardàvem dels instants d'amor,
que
calcàvem d'amors il·lusionats
que
volíem repetir.
Efluvis
eteris
retornen
de tant en tant
i
volen ocupar els llocs
dels
veritables records.
Ara
que de nou l'estiu
vesteix
l'ahir que tants plors
ocupa
en les nits solitàries.
i
ressonen les velles melodies
que
junts ballàvem
en
una joventut distant.
Busco
la mort lenta del teu oblit
entre
glops amargs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada