El
riu baixa ple
i
la nit el fa més fosc.
Ple
de remors
de
les aigües lliscant
per
marges nous,
van
guaitant
que
poden arrossegar.
No
gaire lluny,
amb
les espatlles al Nàutic
vaig
desgranant els glops
que
queden
en
la darrera ampolla
de
qualsevol licor
que
m'ha caigut a les mans.
Amb
cada glop
allargasso
el records
de
pretèrits petons.
Emmetzinat
en reviure
els
instants perduts
moro
a poc a poc
com
un novell Romeo,
ferit
d'amor.
Els
companys son ombres
ja
fa anys,
la
mar resta quieta
i
no duu ones a la platja.
El
vent ja no arrossega
el
llit de fulles mortes
pels
camins.
Rebregada
queda la darrera imatge
d'un
miratge
que
ja fa temps es va desfer.
L'hauria
d'estripar.
Però,
no puc,
encara
la podria recargar d'ànsies
que
guardo
a
la vora d'un cor sagnant.
Li
cauen dues gotes de salabror
mentre
clouen uns ulls cansats
d'esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada