Com dues imatges
que semblen bessones,
com dos paraules
amb les mateixes lletres
desordenades,
com dos arbres del mateix bosc.
Dues onades que venen
i semblen que se’n van
de la mateixa mar.
Dos núvols que el vent
fa dansar passos a diferent nivell.
Dicotomies absents
en pareguts inversemblant.
La repetició del silenci,
la llum dins la foscor.
El so reverberant
d’un eco callat.
Repeticions que s’assemblen
sent diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada