Com en un aprenentatge invident,
el tou dels dits em deia
com era el tacte de la teva pell
i el contorn dels llavis
abans de besar-los.
En la fosca ronda de la nit,
volia veure brillar els teus ulls,
per aprofundir en el goig del moment,
abans de cloure's l'instant
previ al contacte dels nostres cossos.
El batec uníson dels cors
amb cada frec,
el sospirs entretallats
desprès de cada moviment.
El plaer regalat.
El silenci abans del tòpic fum
del qual cap dels dos en gaudíem
era el preludi d'un no res estacional.
Un descans emotiu
que tots dos buscàvem
en el interludi de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada