D’un vermell ben fort,
ales que volen volar
ben presumides
són les roselles les flors
que atrapen mirades.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
D’un vermell ben fort,
ales que volen volar
ben presumides
són les roselles les flors
que atrapen mirades.
Te el meu jardí,
un vell racó de roses.
Roses de colors,
les roses que t’estimen,
també les que t’enyoren
Vull mirar fora,
amb les fulles m’agafo
al vell finestral
i amb l’ull clos del capoll
cerco el sol naixent.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2021/03/sol-roig.html
Juga el pinzell
per la blanca façana
i deixa cercles
i moltes paraules.
I, brilla cridant al món.
Fa el pastisser
la màgia de la massa.
Ho barreja tot
amb l’experiència
i l’amor de tots el anys.
Petita nina,
trist és el món que tu tens,
el cor t’és regat
per llàgrimes càlides
que sobreviuen dins teu.