El pes de la paraula: 2013

dilluns, 29 d’abril del 2013

D’un vermell ben fort,

ales que volen volar

ben presumides

són les roselles les flors

que atrapen mirades.

Te el meu jardí,

un vell racó de roses.

Roses de colors,

les roses que t’estimen,

també les que t’enyoren

Vull mirar fora,

amb les fulles m’agafo

al vell finestral

i amb l’ull clos del capoll

cerco el sol naixent.

per la blanca façana

i deixa cercles

i moltes paraules.

I, brilla cridant al món.

la màgia de la massa.

Ho barreja tot

amb l’experiència

i l’amor de tots el anys.

Petita nina,

trist és el món que tu tens,

el cor t’és regat

per llàgrimes càlides

que sobreviuen dins teu.