Un camí em du al bosc tot verd.
Ets a la vora amb la gespa
esperant torni a verdejar.
Un camí per viure altres mons.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/diferencies.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Un camí em du al bosc tot verd.
Ets a la vora amb la gespa
esperant torni a verdejar.
Un camí per viure altres mons.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/diferencies.html
Si tu em somrius
em venen tots els records
de quan no dèiem res.
Si tu em somrius,
ja no ens calen paraules.
Ja m'ho dius tot.
Quan tu somrius,
jo perdo les paraules.
Mirar-te és tot.
qui sap si...
Ja no hi fa res,
si perdo les paraules.
Bateguem junts.
Sense paraules
comença de nou el dia,
l’univers, tu, jo...
qui sap si...
Arriba la fi de l’estiu
i la natura es prova els vestits
que s’ha de posar
de cara a la tardor.
Les fulles volen volar
i les que en saben
comencen a preparar-se,
mentre altres més mandroses
o porugues es queden pensar
en no sortir de l’arbre
fins la seva mort.
El bosc es va provant pintallavis
de color groc, marró
i la part més agosarada
de vermell o roig
i també taronja,
els tossuts encara es guarden
el verd fins la darrera hora
quan el ball les faci volar
ls peus dels arbres
per ser joguina d’infants
i paraigües de bolets
i petits animalons.
Donam una cadira de camp,
un llapis i colors,
que el paper el poso jo,
per dibuixar el moment
i escriure versos de tots colors.
Ai! Si vinguessis...
a mi amb la tardor!