Deixa’m somniar

 

Deixa’m somniar

per tenir amb tu, vides,

que despert no puc.

T’apartes el cabell

 

T’apartes el cabell

i m’ensenyes

aquest tros de la cara.

Te n’apartes un altre,

i la cara rellueix

tota davant meu.

Però no,

un floc s’ha escapat

i vol acompanyar-nos

entre els ulls

que em miren.

Em truques i em dius

 

Em truques i em dius

que et convidi a menjar.

Que tens ganes de veure’m.

De donar-me un petó d’amagat.

De jugar els dits amb els dits.

De mirar-nos sense parar.

Em truques i em dius

que els nostres cossos

s’ajuntaran innocentment.

No em pots prometre res més.

I el meu cor malalt

bota d’alegria en sentir la teva veu.

De pensar que ara si

estarem sols en mig de tots.

Que ens ho direm tot a cop

de mirades i llavis juganers.

En dius que vens

i fins el cel escombra

els núvol tendenciosos

i fa treure la cara al sol

mentre li diu,

mira es tornaran a trobar.

Cau l’aigua

 

Cau l’aigua

d’un cel enfadat

i s’omplen els carrers

de les seves llàgrimes.

Em pregunto on estaràs

i si et lliures d’aquest mal.

Temo.

Surto a la recerca.

Una recerca

que no vaig fer

quan te’n vas anar.

Però ara temo.

Pel camí

sense adonar-me’n

entro en baixos i garatges

responent a crits

de plors i d’abandó.

Penso mentre no et trobo

que com jo faig

aquest petit servei,

si tu ho necessites

també trobaràs

el teu salvador

encara que no sigui jo.

Van apagant els núvols

 

Van apagant els núvols

una a una les llums

dels estels

que volen sortir

del seu amagatall.

Torna de nou la nit

amb el ciment mullat,

no se si de la pluja

que ja no cau,

o de les meves llàgrimes

que encara ragen.

La vida et prem fort

 

La vida et prem fort

i tu li mires a la cara.

Vols explicar-me

els sentiments

que compartim

i passos del passat

no et deixen.

Vivim de les mirades

i fregaments furtius.

Creuem petons

que mai existirien

deixant els llavis

al descobert.

Només em queda

la teva mirada

i el nostre somriure.