Em truques i em dius
que et convidi a menjar.
Que tens ganes de veure’m.
De donar-me un petó d’amagat.
De jugar els dits amb els dits.
De mirar-nos sense parar.
Em truques i em dius
que els nostres cossos
s’ajuntaran innocentment.
No em pots prometre res més.
I el meu cor malalt
bota d’alegria en sentir la teva veu.
De pensar que ara si
estarem sols en mig de tots.
Que ens ho direm tot a cop
de mirades i llavis juganers.
En dius que vens
i fins el cel escombra
els núvol tendenciosos
i fa treure la cara al sol
mentre li diu,
mira es tornaran a trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada