“Aquell arc de Sant Martí“
que oneja entre ma vida
i el teu silenci!
Que el temps
i la distància van esfilagarsant
i tant em costa reconstruir,
ni destriant els nostres versos
trobo les paraules per tapar forats.
Dius “el present amb un fil de veu”,
jo afegeixo que ja mai se sent.
Es va desfent allò
que anàvem fent
amb granets de sorra
i instants de temps,
com si fos el vent
de l’oblit
que algú anés bufant.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2019/11/la-darrera-de-la-fila.html
