Intel·ligència
en cada baf on parla
no cal ser ella
qualsevol dóna la veu,
qualsevol és incisiu.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/09/efemerides.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Intel·ligència
en cada baf on parla
no cal ser ella
qualsevol dóna la veu,
qualsevol és incisiu.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/09/efemerides.html
Amb el parlar dels nens
poses les veritat fàcils d’entendre,
innocència tan plana
que t’entra sense adonar-te,
i et preguntes
com no ho he dit jo abans?
Tan simple
com beure un got d’aigua,
com pensar amb un futur feliç,
com fer preguntes a la vida
a l’abast de criatures
dos pams a tocar del terra.
Li vaig preguntar a Mafalda
en un parc d’Oviedo
i sense deixar de mirar al davant,
em va respondre
en un resignat silenci.
La pregunta, quina si no,
com t’ho fas?
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/09/efemerides.html
Pinta la pluja
un camí a la lluna que
deix son rajos
al terra de rosada
mullat. Pluja, rosada!
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/09/el-teu-estel.html
Pren la maleta
per un passadís prou fosc,
ben carregada
de vells records que volen
persistir per sempre dins.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/09/portar-traves.html
Torna de nou a mi
com el reflex de la pluja
en el terra moll,
tots aquells records
que hem deixat enrere.
Quantes mirades
s’han perdut en la llunyania
cercant els teus ulls,
alguna cosa més
que compartíem.
Venies a mi
des d’aquell passat nostre
que ja no pot ser
ni el retorn d’un mirall,
ni el ressò d’un so
entre els nostres llavis.
Deixa’m partir plorós
entre les gotes
que cauen i van relliscant
fins trobar el clavegueram
per on amagar-se definitivament.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/09/plovisqueig.html