Granat
ja està el maig,
ombrejant
la tarda,
i
fita des del finestral
obert
a ponent,
esperant
la fugida lenta
d'un
sol gairebé absent.
Cauran
persianes,
es
tancarà
el
darrer finestró
i
t'esperarà.
Entraràs
qui sap si...
furtiva
d'un amor
que
la lliga,
per
trobar-te
amb
un que et fa lliure.
La
nit es vestirà
amb
llençols de setí,
i
cobrellit de cotó,
ni
tant sols la lluna
et
veurà estimar.
Cauran
com fulles seques
les
peces de roba,
i
escampades
com
pètals de colors
faran
camí vers
el
instant íntim.
Nua
en ta maduresa,
càlida
en els petons,
tranquil·la
en les carícies.
Descobriràs
de
nou el valor
del
temps engabiat.
I
oferiràs,
com
sempre ho fas.
T'oferiràs
i
ell ho veurà.
Retornarà
vers
el teu cos bell,
tot
allò que has ofert,
i
la nit es farà silent,
i
l'aire serà pell
i
el cos serà calor
i
el moviment goig.
Les
hores es faran minuts
i
podràs restar amb ell,
la
nit promesa,
el
plaer cobert,
l'un
dins l'altre
com
ànimes siameses,
com
els dits
que
no paren de ballar,
com
els llavis
que
cerquen
infinits
camins i racons.
El
cor vell
que
no es cansa d'esperar,
les
mans que tremolen,
els
dits
que
escriuen t'estimo
en
la vall
de
l'esquena reposant.
Amor,
un
mot
que
s'escriu un cop a l'any
amb
ploma de pell i carn
en
el teu cos tibat,
