Visc en terra de boira

Visc en terra de boira

i dins la lletada pantalla,

deix la vida a cada instant.

En la boira

m’he fet home

i en ella

m’he anat desgastant.

Sóc de viure el que veig

i veig de ben a prop,

que la boira ens envolta

i mai vol marxar.

Visc en terra de boira,

freda,

gebradora

i que et deix calat,

però mai ha pogut

que et deixi d’adorar.

Els petons de gebre,

les carícies de glaç,

però les mirades tendres,

amb escalfor per amar.

Visc en terra de boira,

però tenim el cor...

per estimar!

 http://personatgesitinerants.blogspot.com.es/2016/05/com-la-boira.html