dimecres, 31 de gener del 2018

No veus la Lluna



No veus la Lluna
blanca i gran d'aquesta nit,
closos els ulls
amaguen un mar
que vol encetar el camí
per fugir.
Premen els braços
un cor feble
que ja enceta a tremolar
i es desfà el bell somriure
com sucre a la boca
d'un infant.
Amor! Els mots són plors
i les veus sanglots.
El cos una tremolor
que m'ofega el cor.
El dol que l'ànima porta
ens fa anar a tots de dol
i malalt el silenci
de les cambres
on sense ser joc,
juguem a la vida,
com si la vida fos joc.
I a cada torn perdem,
i a cada volta, sanglots,
que no veig.
Quan et prem
entre el meu cos.
Dolça dona,
de tots els jorns, Amor,
que et fons com la boira,
d'un dia de sol.
A la nit el gebre
li dóna gust de mel,
reposes, dorment,
amb un llaç
fet d'escalfor
i petons,
amb cura deixats.

dimarts, 30 de gener del 2018

La meva ma es fa vella



La meva ma es fa vella
la teva no deixa de tremolar,
la por, es una vànova
que et poses per mudar,
els ulls llagrimegen
galtes avall
gotes plenes de temor,
negres, blanques,
de mil colors,
que no pots abastar.
Un mal vell,
que ve de dins
i quan surt
la veu són plors
i sanglots
que no saps esbotzar.
Tot es tant gran que no pots,
i tot ho vols engegar
amb llàgrimes i plors
que et venen tot just a tapar.
Tot es tan gran
que no hi abastes el final,
i plores entre plors,
caramels embolcallats amb la temor
que t'ofega cada jorn.
Et veus sola
a pesar de les mans
que s'allarguen per abraçar
el cor dolgut,
que pateix
i fa patir al teu voltant.
Un altre plor surt,
esperem, Amor,
que sigui un plor finit.

dijous, 18 de gener del 2018

Es despulla



Es despulla
davant  teu
la meva ànima,
ara que la nit
encara és freda.
Voleia el vent
pensaments cansats
d'esperar,
i escombra
catifes de petons
fets malbé.
La rosada gebrada
fa de llençol
i els acull
en són gèlid capell
no hi ha més so
que les campanades
endormiscades
que fluixet
toquen les hores.
Nua es queda
de nou,
l'ànima meva,
i en la nit
verge
espera,
callada i sincera
altra resposta
que la llàgrima
meva.
amor, callat
distant en l'estima
tant proper en la mirada,
tant escàs en el ressò,
guarda la meva
nuesa,
del rigor
de la nit freda.

dimecres, 17 de gener del 2018

Em desperto sol i nu



Em desperto sol i nu,
la nit encara balla.
Al meu voltant
el llit recorda silent
la calidesa del teu cos.
Ens van presentar
unes rialles,
un got de vi blanc
i a unes paraules estranyes.
Les rialles perquè no ens enteníem,
el vi blanc per reduir distàncies
i les paraules ens van dur
a amagats jocs de mans,
un ball, un festeig,
una dansa d'aparellament,
uns passos incerts,
un camí concret,
una història mil cops repetida,
unes carícies que es desfan.
Un llit mercenari,
unes llums que s'apaguen.
Descobrir en la foscor
la realitat del cos imaginat.
La voluntat de gaudir,
sense esperar un demà
que mai arribarà.
Em desperto sol i nu,
Amb el record calent
del teu cos.
Amb el perímetre viu
de la pell lluent.
No cal saber el nom,
no cal dir cap adéu,
tant sols un breu record,
càlid, d'un petó perdut
dins una habitació distant
uns instants màgics
foragitats en el temps.

dilluns, 8 de gener del 2018

Cauen les gotes gebrades



Cauen les gotes gebrades
d'una pluja freda i nocturna
mentre llegeixo els silencis
del regal de reis
que just m'han arribat
amb els primers rajos
de la lluna plena.
Acarono el llom del gos.
moll, tant ell com jo,
llenguatges distints i distants
entre tots dos.
Com un nou nosaltres,
has estimat mes enllà
del que hauries volgut,
i has callat mes
del que m'has estimat.
potser jo, a l'inrevés
 t'he parlat tant o més
de l'estima oferta.
Com el pensament,
continua la pluja furgat
amb ses gotes gebrades,
antigues ferides,
ara, obertes.
Perd per això,
poc a poc l'amant
la sang dels seus versos
i es desfà com el furtiu paper moll
entre els dits ferits.
La nova sang, com no, blava,
de la noble nissaga dels mots
es desllueix estampant per on pot
la força del color, cada cop més feble,
cada cop menys ell.
Morir en l'absència de l'amor.
Amor quimera d'un silenci.
i amb tot, em queda el cor,
ple d'enyor.