Se’n van els sons
i les paraules,
jo em quedo tot sol
amb els meus silencis
i vivint de nou
les antigues absències.
He esborrat els somriures,
m’oblidat de deixar els petons,
me’ls enduc penjats en la motxilla,
tota plena de petons trencats.
Deixant enrere un reguerol humit
de les llàgrimes
que m’han caigut pel camí.
No hi ha perquès
que responguin els dubtes,
ni valeriana que em curi els nervis.
Se’n van els sons
I em deixen muts
No em dius perquè
ni ho vull saber.
Em quedo sol
amb els mots
que encara han de nàixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada