dilluns, 11 de juliol del 2022

Se’n van els sons

 

Se’n van  els sons

i les paraules,

jo em quedo tot sol

amb els meus silencis

i vivint de nou

les antigues absències.

He esborrat els somriures,

m’oblidat de deixar els petons,

me’ls enduc penjats en la motxilla,

tota plena de petons trencats.

Deixant enrere un reguerol humit

de les llàgrimes

que m’han caigut pel camí.

No hi ha perquès

que responguin els dubtes,

ni valeriana que em curi els nervis.

Se’n van  els sons

I em deixen muts

No em dius perquè

ni ho vull saber.

Em quedo sol

amb els mots

que encara han de nàixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada