dijous, 4 de gener del 2018

Han perdut



Han perdut
el compte
dels anys,
dels propis
i dels que junts
han gastat.
Com peces
de porcellana vella,
com nines
que aprenen
a caminar
Amb gaiata
vella ell,
amb crosses ella.
Agafats del bracet,
abrics de llana
i ell, barret.
Entre passa
i passa
s'expliquen
mil esdeveniments
i quan s'aturen
el mon és fa etern.
La veu es flonja
l'oïda un desgavell,
viuen sol,
entre el passat
i el present,
i discuteixen
de vegades
-però molt fluixet-
per si demà plourà,
o quin temps farà.
La resta ja la saben.
Teixits amb fils
d'un amor
que s'ha anat gastant,
tota una eternitat.
Han perdut el compte
dels seus anys,
però saben
que en tenen
més per endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada