dimecres, 3 de gener del 2018

Et busco i no ho saps




Et busco i no ho saps
per aquella plaça
on em vas ensenyar créixer
arbres humans.
Els carrers on ens premiem les mans
lligant-nos els dits
fen fortes xarxes
d'amor incipient.
Era un jove que aprenia a estimar
de la teva mà,
mirava pels teus ulls ,
i ho veia tot del teu color.
El carrers han canviat,
els fanals no fan la mateixa llum.
Tu també ho has fet
ja no ets ni vols ser,
aquella que em va ensenyar.
Has deixat les mans en altres braços
i altres llavis recullen els petons
que abans eren per a mi.
He tornat al destí del meu amor
però ja no em vol...rebre,
ni parlar dels records que vam engranar
al llarg de molts buits.
Vols esborrar tot aquell passat
convençuda que ja no em pots estimar.
Et busco i no ho saps
entre versos que perden la sal
que els feien gustosos.
Et busco i no ho saps
entre els núvols que ja no són de cotó.
Et busco i no ho saps
entre portalades ara buides
on descobria una mica del teu cos.
Et busco i no ho saps
entre els llençols que fugissers
no ens deixaven estimar.
No em deixis així,
sol entre records mig cremats,
entre lletres que ja no saben fer mots.
Entre petons que es desfan
amb fredes matinades de soledat.
Et busco i no ho saps
però he estat aquests dies
l'ombra dels teus pensaments.
Et busco i no ho saps
que d'amagat, entre les llums dels fanals
t'he vist passar,
agafada del braç
de qui em trenca el cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada