asseguda en un bar qualsevol
em parleu
amb veu queda i to suau.
Senyora,
en vostres mots s’enteranyinen
tants instants d’amor
no correspost.
Senyora,
em veig dansant
en aquells llavis calents
que tants cops he besat i tan llunyans.
Senyora,
vos em vareu estimar
i qui sap si encara ho feu,
jo mai ho podré assolir.
Senyora,
vaig aprendre més de l’amor
amb els vostres silencis
que amb els versos
que mai us podré recitar.
Senyora,
en la vostra absència
sóc un mag perdut,
sense paraules ni força,
sense sortilegis que us enamorin.
Senyora,
m’embarga l’enyor d’un silenci
de trist mirar abans de partir,
d’un ahir que dura l’eternitat
immensurable on visc.
Senyora,
robar-te l’ànima fou un error,
concerta una trobada
per tornar-te-la sense rancor.
