Tinc una ànima

 

Tinc una ànima

amb matisos plens del gris

amb algú a prop.

Que té el vell gris?

 

Que té el vell gris?

El gris és ombra i llum,

el gris som tots dos.

Si el gris és trist

 

Si el gris és trist,

perquè m’agrada el cel

quan tot ell és trist?

Canten les ones

 

Canten les ones

versos que vull escriure.

Callada la nit

Pinto tot de gris

 

Pinto tot de gris,

el cel amb els seus núvols

tambél’ànima.

Desfilo lletra a lletra els mots que escric

 

Desfilo lletra a lletra els mots que escric,

les remeno i torno a cosir-les

per fer-ne paraules noves.

I vaig filan i desfent les paraules

perquè em surti el dibuix d’un poema,

tija que balla al vent del so

que les paraules giren al seu voltant.

Des de l’arrel d’un pensament que no t’oblida,

fins els tronc herbaci que va creixent

per ser visible als teus ulls,

arribant a les fulles que et criden l’atenció

per venir a olorar el perfum

dels meus mots fets flors de mil colors

amb forma de cor silent

amagant el seu batec quan arribes tu.