Per un instant glaçat,
una capa de joia ho envolta.
Un instant que no es veu,
un instant que es nota.
Un instant efímer
que una eternitat guardarà.
No busquem paraules que sobren,
no busquem allargar el temps.
Cal tenir present el instant etern.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/06/comunicacio-no-verbal.html
Tinc al davant un poblet
vora la mar,
quatre barraques de fang
teulades de palla.
Xarxes esteses
al davant de la porta
i un hortet tancat al darrere.
Descanso d'un llarg viatge,
cercant la dona d'un gran amor
extraviat, fugint en un moment
de confusió, callada,
sense mirar enrere.
De dia gaudeixo
del port, la platja i l'aigua.
De nit de les cançons,
l'alcohol
i les animades converses
dels eloqüents veïns.
Cada nit, després de la segona ronda,
canta la cambrera
cançons d'amor de la ribera.
Ja no és jove,
potser tenim la mateixa edat.
Posa tota la passió
que li ha marcat la vida
en cada melodia
que la seva veu deixa anar.
En totes surt la paraula "t'estimo"
i se l'entén en qualsevol llengua
que ho digui.
Cançons marineres,
d'enyor i absències,
de mals d'amors
i llàgrimes de soledat.
De tant en tant
l'acompanya el so d'una harmònica,
per donar-li un grau d'intimitat.
Cada cançó em recorda una ferida,
cada ferida un amor
buscant el primer
que vaig perdre en un llunyà passat.
Avui l'harmònica ferida
no ha tocat,
ha vist en una taula
l'amor frustrat.
Canta sola la cambrera
i calla el veïnat.
Tothom mira dos ulls plorosos
que s'han emocionat.
Vol sonar l'harmònica
però no surt l'aire
que l'ha de fer sonar.
Com papallones
caço les paraules al vol
i sense triar-les
les deixo reposar
en un full blanc.
Així em sembla
que sóc jo qui l’escriu
i penso sóc poeta.
Res més lluny,
es l’atzar
qui m’envia els mots
i jo només allargo la mà.
La meva riquesa
és llençar la mà a l’aire
volent agafar-te en l’intent.
Seguiré dibuixant lletres
sempre que tu vulguis llegir
els meus dibuixos.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/05/cognicio-positiva.html
