Després
d’un llarg silenci,
tornes
en un somni inacabat
i
desapareixes de nou
en
encetar-se la matinada,
el
temps per estimar-nos vola
i
és estrany
per
ser temps
de
somni ennuvolat.
T’he
tornat a conèixer
després
de les boires
que
ens han separat,
però
el tacte de la pell
retorna
dels records llunyans
i
queda per sempre
l’empremta
càlida del teu bes.
Despert,
evoco
amb enyor
les
hores plàcides
de
la son
que
m’han permès retrobar-te
i
des d’on de nou,
has
partit.
El
somni
m’ha
deixat escrit
el
teu nom
amb
l’afecte incipient
que
ens teníem desperts
i
m’ha quedat
el
regust il·lusionat
d’estimar-nos
amb
els ulls aclucats.
