Tu, jo i demà,
es la mateixa vista
amb punts diferents.
dijous, 19 de setembre del 2024
Em recorda el somni
Em recorda el somni
el tacte de la teva pell.
Però no sento la teva veu .
Com si el nostre amor fos mut,
callat per la teva part
i silenciós per la meva.
Ja no em basta sentir
el tacte del teu cos
sobre el meu en somnis,
a més a més somio
que pugui ser realitat
el joc de l’amor en un llit comú.
dimecres, 18 de setembre del 2024
De tant veure’l se’m fa estrany
De tant veure’l se’m fa estrany
el lloc on la infantesa volà
per passar a ser record,
passat a la fi.
De tant anar i tornar
de passar de llarg
o d’aturar-me
per restar una estona acompanyat,
se m’esborra la pertinença
i de vegades pregunto
per coses que ja no hi són,
persones que han desaparegut,
situacions que mai foren com les dic
i em sento aleshores foraster
en una casa
que potser hagués estat meva
i llavors el fred mantell
de la solitud m’abriga
com si fos una peça volguda,
però jo ja no hi estic segur.
Avui que manca un mes
Avui que manca un mes
per fer mig any més,
enyoro encara més
el tacte de la teva pell,
la finor d’aquells pits
desafiants a la meva boca.
Abraçats deixar passar
mig any més per fer l’any sencer
i a cada instant un mot,
i a cada mot un bes,
amb cada bes una carícia,
i així passar el temps.
Però la vida m’ho ha prohibit
i tu també hi estàs d’acord.
Rendir-me davant teu
em sembla sublim,
si a la fi tornes a deixar-me
dormir entre els teus braços,
plegats llavis amb llavis,
com sempre fins l’eternitat.
dimarts, 17 de setembre del 2024
Tants poemes escrits
Tants poemes escrits,
versos fets fum
pel foc de la desesperació.
Cada nit igual,
mirant estels
que saben on estàs,
més no m’ho volen contar.
Encara que no pari
de pregar una resposta
que alleugereixi el meu cor.
Cada nit feta lletres
que moren pel foc
del temor
que em sembla perdre’t,
que marxis encara més lluny.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)