Sóc un món tot sec,
i espero l’ànima
que em retorni.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
dilluns, 30 de setembre del 2024
Com fugint pel centre
Relats conjunts de setembre
Com fugint pel centre
d’un túnel arrodonit
que em recorda
un d’aquells tubs enormes
per on s’hi pot escapar
la mar tranquil·lament.
On veig al final
una llum clara i tèrbola
que potser em vol dir
que allí es troba la fi
dels meus turments,
o a l’inrevés,
que allí començaran.
Un camí on el cap
em juga canviants
visions de cares
i vaixells
que de nou em criden
sense dir-me el nom.
Només espero
que la temptació
de creuar aquest túnel
no sigui pitjor
que la de quedar-me
a l’inici.
Ara els contorns del tub,
es mouen com una boira
que vol envoltar-me,
mentre encara dubto
entre seguir el camí endavant
o retirar-me,
si encara tinc temps.
diumenge, 29 de setembre del 2024
Té entre les mans
Té entre les mans
el reconeixement.
Té entre les mans
la constatació de l’esforç.
Té entre les mans
el record del que ha fet.
Té entre les mans...
I això vol dir
que no s’atura
en aquest moment.
I això vol dir
que és un punt d’inflexió.
I això vol dir t
reballar més i millor.
I això vol dir ...
dissabte, 28 de setembre del 2024
Si jo pogués
Si jo pogués
deixar en els teus llavis
l’escalfor dels meus.
Si jo pogués
deixar en la teva pell
les carícies
dels meus dits.
Si jo pogués
tornar a veure la bellesa
dels teus ulls.
Si jo pogués
escoltar la dolçor
de la teva veu
una altra vegada.
Si jo pogués...
Si jo pogués...