Avui
és jorn d’aniversari,
però
no hi haurà festa,
estem
de dol, del teu dol.
Segur
que amb l’agenda plena
de
retrobaments
també
se te’n haurà anat
del
cap, la celebració.
Tothom
haurà vingut
des
de fa uns dies a veure’t,
l’ordre
no és important,
la
felicitat en el retrobament,
prémer
les mans,
fer
abraçades i petons,
suposo
que ara no et faran
mal
els genolls
i
podràs caminar al costat de l’espòs.
Hi
ha temps pera a mil cabòries,
estones
de xerrar amb tots
i
preguntar, preguntat molt,
i
de tant en tant mirant avall,
per
veure el que has deixat.
Patint
per com ens hi va,
els
petits que ja no ho són tant,
que
fan.
Els
fills com ho van portant,
ja
pots veure, anant fet i pensant.
Les
amigues de tota la vida,
que
en petits racons
et
van plorant,
que
soles estan i cada cop més soles,
la
resta se’n va marxant,
queden
les menys grans plorant.
Avui
és jorn d’aniversari,
però
la festa en porta un toc de dol.
És
el moments dels records
i
del que faries ara,
que
diries i potser ens faries
esclatar
de riure,
i
un altre cop, en voleu més?
Vinga,
no s’ha de quedar res al plat.
Avui
és jorn d’aniversari
i
per primer cop, no l’hem pogut celebrar.
Estem
de dol.
