El vent fa surar
l’alè del meu pensament.
Fins un horitzó.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/eutimia.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
El vent fa surar
l’alè del meu pensament.
Fins un horitzó.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/eutimia.html
Zigzagueja de groc el llamp
que travessa el lluminós blanc
per on no et pots quedar quiet.
I avances i parles i et veu
qui des de dalt vigila
el temps i els sons.
Seguiràs sent sempre el mateix,
permutant en un capoll
que no es veu des d’infant a vell,
sent sempre igual en el pensament.
No cal mirar-te en cap reflex,
només camina endavant
canviant dins del capoll quotidià.
Com si la tardor estès tocant la porta
encara que és l’estiu el senyor dels cels.
Com un exercit famolenc davant una guàrdia
de gegants amb braços pelats.
Com un horitzó que oneja
tant lluny com la vista deixa.
Com l’esperança que mai defalleix ,
jo se que rere tot això una mar d’aigua de vida.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/03/colors-torrats-de-febrer.html
Camí de somnis,
són somnis d’enyoraments,
venen lentament.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/02/porta-calafell.html
Sota un cel de pedra i guix,
de pintura i records.
Per un camí
que la natura no ha fet
i entre cases trepitjat.
A l’espera
que l’ahir torni aviat
i em deixí repòs
per un proper demà.
Caminaré tan a poc a poc
com pugui,
com les cames em deixin,
com els pulmons agafin
l’aire per sobreviure,
entre tot allò que anhelem,
entre silencis que vull trencar
amb salutacions
i mans que es premen
abans que apareguin
els somriures i els petons.
Vull tornar a fer sempre més
el camí que algun jorn vam fer.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/entre-lalba-i-la-posta.html