A la vora d'un penya-segat

A la vora d'un penya-segat

veig escapar-se

les darreres gavines,

cadascuna porta al bec

un record compartit,

un adéu trencat

entre un vull

i un silenci escardat.

Tants crits alçats al vent,

tantes mudes respostes

caient del cel.

Em deixes esperant

quelcom que tardarà,

quelcom que no vols deixar escapar.

Parlarem mil cops

i els mateixos sons es repetiran.

Silencis d'allò que vull,

silents sospirs d'allò que vols.

Es marciran pel maig les flors

en finestrals equivocats,

mentre l'agònic sol del meu jardí

esperarà veure-les florir.

Petons deixats a l'aire

cauran al terra buit,

esperant els meus un instant oportú.

A la vora d'un penya-segat

veig escapar-se

les darreres esperances

de no perdre algú com tu.

Ara que el vent bufa fort

Ara que el vent bufa fort

i les gotes de pluja surten ballant,

pintant de colors el fred capvespre,

estic sol cantant a l'aire,

recordant el darrer somriure

que m'has brodat

a la vora del cor ferit

de tants anys

i de tants silencis

que m'apagaven.

Però de nou somrius

i m'arriben els sons

del cor bategant fort,

molt fort.

Els ulls de nou enlluernen el sol

que fa festa

i li parla a la lluna en el darrer sospir,

que et veu contenta

i feliç amb mi.

Ara que la tarda fosqueja

et cobreix amb mantell

de boira fresca

esperant que arribis a casa,

retronant les llambordes del carrer

dansant sota els peus alegres,

ara que tornes a ser

la joia dels cors que t'envolten.

Amb so d'harmònica,

desfaig els silencis

de l'espera que ja s'escurça.

Les cançons

que endolcien les penes

de llargues nits

tornen a la gola

quan calla la música

i els ulls albiren

tota tu sent un somriure

traient-te el pesat abric

d'un hivern ple de foscors i temors.

I deixaré tants petons en els llavis

que els estels s'amagaran enrere

i nomes es veuran

els cors vermells que deixaré sobre teu.