Prega la jove en son racó silent.
Li parlà l’àngel que del cel ve.
Escolta els mots del pare plena de joia n’és.
Maria escolta, i prega poder-ho fer.
Maria escolta l’àngel amb el cor obert
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Prega la jove en son racó silent.
Li parlà l’àngel que del cel ve.
Escolta els mots del pare plena de joia n’és.
Maria escolta, i prega poder-ho fer.
Maria escolta l’àngel amb el cor obert
Neix el maig,
volen ser florit.
Neix el maig
amb peus de cendres,
de cendres
de versos cremats.
Qui sap si
d’un tros de paper
que el foc va salvar,
de versos
que les flames
no van besar,
naixeran forts
nous versos
que un nou maig florirà.
Tantes llàgrimes,
regaren el bol
on versos i versos
eren devorats pel silenci
i la flor vermella del foc real.
Si tant sol un vers sobrevisqués,
si tant sols un vers
volés de nou reviure,
a la fi del maig florit,
a la fi del maig
més versos t’hauria escrit.