D’una penombra
que s’amaga de la llum.
D’una gorra
que amaga el pensament.
D’una mirada
que amaga el passat.
D’un ahir
que amaga els records.
Tot s’amaga en la foscor.
La llum pinta traços
que obren una mica di vida,
una mica de mi.
dijous, 31 de maig del 2018
dimecres, 30 de maig del 2018
Com llamps a l’inrevés
Com llamps a l’inrevés,
branques de vida efímera
que la boirina desdibuixa,
em pinta la retina el seu record.
Que queda
més enllà del traç gruixut
i del mut silenci
que no sigui la brama?
dimarts, 29 de maig del 2018
Imagino aquell temps
Imagino aquell temps
on el temps no corria.
Els rierols baixaven frescos i nets.
I, les paraules tenien pes.
Imagino una terra daurada d’espigues
i el terra torrat pel sol.
On les vores verdes regalaven ombra
i la música era de la natura.
Imagino passejades eternes
fins la posta de sol,
on les rodes tornaven
a l’inici del seu vol.
Imagino que potser
em deixaries parlar amb mots i versos.
Imagino que potser la teva veu
respondria al meu so.
Imagino que em vaig equivocar.
Imagino, no, voldria imaginar,
que em podries perdonar.
dilluns, 28 de maig del 2018
Descansa
Descansa.
Reposa el cap del fill
en el cos cansat de la mare.
Al voltant, silencis i precs.
Esperances al vol.
Temors.
Com n’és de senzill,
esperar...
diumenge, 27 de maig del 2018
Vida. Mort. Fang. Temps
Vida. Mort. Fang. Temps.
I la vida es fa carbó.
El carbó amagat
treu el nas sota pressió
i es fa brillant.
Cobdícia naixent en els ulls.
Vida. Mort. Fang. Temps.
dissabte, 26 de maig del 2018
Amb una blanca
Amb una blanca
cua de núvia,
com en un prometatge
que mai s’acabarà
parteix la petita barca
a la recerca
d’un pa animal
que s’amaga sota l’aigua
d’un mar generós.
Trenca el silenci
en sa fugida el tremolós
cant del vell motor,
escapant-se rere seu
el perfil rocós
de la terra mare.
Davant en una línia
que uneix cel i terra,
espera lluny un temps,
una soledat
que en apagar el moviment
la barca semblarà
que tot sigui etern
en immensa mar onejant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)