Amb una blanca
cua de núvia,
com en un prometatge
que mai s’acabarà
parteix la petita barca
a la recerca
d’un pa animal
que s’amaga sota l’aigua
d’un mar generós.
Trenca el silenci
en sa fugida el tremolós
cant del vell motor,
escapant-se rere seu
el perfil rocós
de la terra mare.
Davant en una línia
que uneix cel i terra,
espera lluny un temps,
una soledat
que en apagar el moviment
la barca semblarà
que tot sigui etern
en immensa mar onejant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada