Després
de tant temps
he
tornat a passejar
pels
vells carrers
de
la teva ciutat.
He
vingut altre cop
amb
el bus a recordar
com
em vaig enamorar
del
somriure graciós,
del
jove perfum
que
em duia enlloc.
Caminar
entre arcades
i
vitralls de botigues
plenes
de gent.
Volia
preguntar,
si
algú et recordava
caminant
per allí,
entre
gotes de pluja,
seguint
els gegants,
rient
entre colles
seient
en terrasses
lluint
la festa
en
la mirada verda
dels
teus ulls.
Encara
sentor l'olor
del
teu cos vora el meu
poc
abans de l'adéu.
Prement
ma vida
entre
el braços forts
veient
com marxes
entre
riuades de gent,
la
teva gent
i
en deixes orfe
a
la plaça de l'ajuntament.
Assegut
en aquell bar,
veig
passar els joves d'avui
i
em pregunto qui sap si
fos
nostre el sospir
d'algun
d'ells.
Que
buida resta la ciutat,
només
amb el record
d'aquell
jorn passat.
