Deix el meu barret
per
pensar el poema
nou i més plàcid
amb cap descobert,
parlaré d’un vell abric.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/cadira-i-penja-robes-ii.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Deix el meu barret
per
pensar el poema
nou i més plàcid
amb cap descobert,
parlaré d’un vell abric.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/cadira-i-penja-robes-ii.html
Miro la paret
i veig el que em manca
per
marxar fora,
vull escriure per a tu
i això em fa quedar.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/faba-albert-cadira-i-penja-robes-1966.html
Què
m’amaga la superfície,
sense veure nostra imatge?
Si no veig el nostre clarobscur,
les lluernes no surten de nit.
El que sent no és poesia.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/no-tan-confinada.html
Mous la mà i cus el fil mots
que abans ballaven sols
perquè l’oïda senti el vers
fluint per l’aire .
Uneix el pinzell amb son fils
el color i la forma,
fent allò que el cervell imagina,
perquè els ulls ho vegin.
La bellesa és tant efímera,
que solament perdura en el record.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/lanima-de-lobra.html