Gira el canell
el màgic ventall que du
el flaire del mar.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/la-mar-com-penyora.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
dijous, 30 d’abril del 2020
dimecres, 29 d’abril del 2020
Amb els llavis muts
Amb els llavis muts
parlen els ulls i les mans
llàgrimes vessant.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/11/dolor-mostrat.html
dimarts, 28 d’abril del 2020
Com el meu vaixell
Com el meu vaixell
navega per una mar
blanca i plana.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/12/la-delicadesa.html
dilluns, 27 d’abril del 2020
Deix el meu barret
Deix el meu barret
per
pensar el poema
nou i més plàcid
amb cap descobert,
parlaré d’un vell abric.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/cadira-i-penja-robes-ii.html
diumenge, 26 d’abril del 2020
Miro la paret
Miro la paret
i veig el que em manca
per
marxar fora,
vull escriure per a tu
i això em fa quedar.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/faba-albert-cadira-i-penja-robes-1966.html
dissabte, 25 d’abril del 2020
Entra del mar pel balcó
Entra del mar pel balcó
la mirada de la lluna
i va creixent fins arribar
a la vora del cos
que m’acompanya.
La fresca de la nit
ens xucla l’escalfor del cos,
mentre la lluna
li comença a pintar el rostre
com un vellut blanquinós
fora de temporada.
En el seu viatge,
la lluna em descobreix de nou
els cantons del seu rostre
i com si ho hagués oblidat
en algun moment,
començo a ratificar
el perquè del meu amor,
d’aquella estimació
que va creixent des de l’instant,
des del primer instant.
Mirant-la mentre dorm,
sé que respiraré
sempre del seu alè.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/12/rescatats-xv.html