Deix el meu barret
per
pensar el poema
nou i més plàcid
amb cap descobert,
parlaré d’un vell abric.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/cadira-i-penja-robes-ii.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
dilluns, 27 d’abril del 2020
diumenge, 26 d’abril del 2020
Miro la paret
Miro la paret
i veig el que em manca
per
marxar fora,
vull escriure per a tu
i això em fa quedar.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/faba-albert-cadira-i-penja-robes-1966.html
dilluns, 20 d’abril del 2020
Què m’amaga la superfície
Què
m’amaga la superfície,
sense veure nostra imatge?
Si no veig el nostre clarobscur,
les lluernes no surten de nit.
El que sent no és poesia.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/no-tan-confinada.html
diumenge, 12 d’abril del 2020
Mous la mà i cus el fil mot
Mous la mà i cus el fil mots
que abans ballaven sols
perquè l’oïda senti el vers
fluint per l’aire .
Uneix el pinzell amb son fils
el color i la forma,
fent allò que el cervell imagina,
perquè els ulls ho vegin.
La bellesa és tant efímera,
que solament perdura en el record.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/04/lanima-de-lobra.html