Amb l’imprevist

Amb l’imprevist
d’una eterna vesprada,
la fugissera mirada clara,
m’allunyaré dels meus records
com si fossin el senyor
que em tenalla la llibertat del cor.
Deixaré enrere
la suavitat del seu mirar,
el floc del pel volant
dibuixant
a l’aire gargots
sobre la pell blanca
del seu rostre,
amb la fugissera mirada clara,
amb l’imprevist
d’una nova retrobada.

http://papallonesenlallum.blogspot.com/2010/08/lemperador.html

Laberíntic, sí

Laberíntic, sí,
i em perdo
entre les giragonses
dels teus llavis,
càlids i secs.
Laberíntic, sí,
i caure eternament
al pou dels teus ulls,
sabent-me perdut
en la seva foscor.
Laberíntic, sí,
però sempre cercant
el centre del teu cor.

http://huyana9.blogspot.com/2010/07/laberintic.html

És llarg el camí

És llarg el camí
que et duu a la mar,
i més enllà
el camí és infinit,
farcit de mots i cants,
d’instants que moren
en donar la vida
als que naixen,
un giravolt de vida i mort,
ingràvid com els petons
llençats a l’aire
que mai cauen.
Em cosiré
els blancs llençols
a l’esquena
i volaré en somnis
al teu costat.
De nit seran tendals
on apaivagar la solitud
i escriuré
entre les blanques parets
els versos més bonics
que mai hauré sentit.
Deixa’m despertar-me del somni
a l’obaga dels teus braços
acaronat pels savis dits
que un dia em van enamorar.

http://mqbd.blogspot.com/2010/08/la-faja-de-las-flores.html

I mansa la mar et durà lluny

I mansa la mar et durà lluny,
en un viatge etern
de nits i boires,
de sol i pluges,
de tants companys invisibles
com has tingut,
de tantes absències
que has versat.
Deslligues ancores
i desfàs amarratges,
sense adonar-te’n
els cors que sagnen
i els versos orfes
que naixeran quan marxis,
les ones rebels
que batallaran
penya-segats immòbils,
com guardians
d’un escrit quotidià.
Te’n vas en un camí rodo
que qui sap si...
et durà de nou
fins una nova resurrecció
entre els mots guardats.

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/08/como-vine-me-voy.html